A principi dels anys 70 i coincidint amb la proliferació dels avions de ràdio control va sorgir la necessitat de tenir un espai de vol més ampli que el dels límits que fins aquell moment havien marcat els cables de la modalitat del vol circular i per això es va començar a cercar un lloc més obert, espaiós i lliure d’obstacles.

Les primeres experiències es van dur a terme en diferents descampats i indrets de la província improvisant pistes de vol a Sant Dalmai, Costa Roja, Banyoles, Figueres etc. D’entre tots, l’indret que poc a poc es va anar consolidant més va ser el del camp de vol de Banyoles, en el Pla de Martís del terme municipal d’Esponellà, on l’Amadeu Heras i Ros disposava d’un petit terreny en propietat per volar-hi els seus avions. A aquest i poc a poc s’hi varen anar afegint d’altres pilots també pioners del vol ràdio controlat. Aquests van ser:

  • Provinents de Girona: Josep M. Mató, Francesc de las Heras, Juli Fernández i Miquel López
  • Provinents de Figueres: Roger Lacaci i Josep M. Galí
  • Provinents de Banyoles: Pep Prat i altres que posteriorment es varen anar afegint en el petit grup inicial.

Al principi aquest petit grup volava per lliure sense pertànyer a cap club o grup establert ja que en aquella època del final de la dictadura era una mica complicat poder formalitzar un nou club o associació. És per aquest motiu que per tal de poder obtenir una llicència esportiva es varen afiliar al REAL AEROCLUB DE GIRONA i mitjançant aquest obtingueren les primeres llicències federatives. Era l’any 1975.

Per aquelles dates, la indústria dedicada a l’aeromodelisme, havia experimentat un fort creixement, tot i que a Espanya anaven molt endarrerits en comparació amb els nostres veïns de l’altre banda dels Pirineus. Hi començaven a haver comerços d’aeromodelisme i els més propers al nostre entorn eren a Barcelona, Madrid, Andorra i Perpignane. En aquests s’hi podien trobar kits, motors, ràdios i accessoris a les seves prestatgeries i esdevenien tot un espectacle pels que ja feia temps que estaven practicant l’aeromodelisme i que s’estaven fabricant ells mateixos els seus propis accessoris on fins i tot els més agosarats es feien també els seus propis motors. Les firmes que més destacaven eren: Graupner, Simprop, Robbe Kavan, Kraff, Webra, Supetigre, O.S. Enya i Svenson (Belga) entre altres. A la segona meitat dels anys 70, la indústria espanyola també hi era present de la mà d’Altair i Modelhob. Les emissores de radio disponibles eren les de les marques Kraff (americanes), Robbe, Graupner, Multiplex, Simprop (alemanyes), Futaba (japonesa) i les CDP (espanyoles).

Amb la proliferació dels comerços per una banda juntament amb el fet que en el pla de Martís i hagués un grup estable d’aeromodelistes dedicats exclusivament al vol de ràdio control, en els que s’hi anaven afegint nous adeptes, va fer que s’impulsés el projecte de la creació d’un club d’aeromodelisme. Donat que les persones que n’haurien de formar part eren de diferents procedències de la província de Girona, aquest es va crear sota el nom de “CLUB AEROMODELISME GIRONA PROVINCIAL – C.A.G.I.P.”.  El primer president en va ser el Sr. Amadeu Heras (propietari del terreny i un dels promotors del projecte), el sots-president el Sr. Josep M. Mato i el tresorer el Sr. Miquel López juntament amb altres persones.

El juny de 1978 es va produir un fet insòlit dins del nou club produint-se l’expulsió dels socis Sr. Josep M. Mato i Sr. Pep Prat. La decisió la va prendre el Sr. Amadeu Heras i Ros com a president del club i degut a la negativa d’aquests socis a participar en un desplaçament a una població francesa per imposició pel propi president. Els afectats varen demanar explicacions al president sobre la seva actuació i la resposta va ser que el terreny on el club desenvolupava la seva activitat era de la seva propietat i que per tant tenia la potestat d’exercir el seu dret d’admissió. La resposta no va agradar ni als afectats ni a la resta de socis que es van solidaritzar amb els expulsats i varen acabar demanant explicacions per escrit al president sobre la seva actuació i de quins eren els drets i els deures del socis del club acceptant en tot moment la seva condició de propietari del terreny. La resposta va ser l’expulsió de tots els socis signants de l’escrit. A partir d’aquest moment la resta de socis es van anar solidaritzant amb els socis expulsats fins que només va quedar un petit grup d’aeromodelistes que feien costat al President. Hi va haver gran insistència en la petició d’una assemblea extraordinària de socis per tal d’aclarir els fets però sempre van topar amb la negativa del president. Els socis afectats es varen posar en contacte amb la FEDERACION AEREA ESPAÑOLA, a la qual el club hi estava federat, i seguint les seves instruccions el vice-president, que a més era uns dels expulsats, va convocar una assemblea extraordinària que es va celebrar al saló de plens del ajuntament de Banyoles el dia 28 d’octubre de 1978. Hi van assistir els 28 socis expulsats que havien estat expulsats del club fins aquell moment i sense que hi assistís el president. Seguint les pautes rebudes per part de la federació, la prioritat de l’assemblea va ser la de donar continuïtat al club i en el cas que l’actual president continués amb la seva negativa a donar comptes i explicacions es procedís a la seva destitució i el nomenament d’una nova junta per tal de garantir que el club pogués  continuar amb la seva activitat. Així es va fer i el càrrec de president va ser acceptat pel soci Roger Lacaci. La primera tasca va ser la de trobar un nou camp de vol on poder continuar amb l’activitat del club. Per altra banda i en no disposar de documentació anterior es va decidir refundar el club amb els 28 socis que havien signat la petició de la convocatòria d’assemblea extraordinària als quals se’ls va assignar el dia 28 d’octubre de 1978 com a data d’incorporació al club. El nou el club va començar a funcionar amb la caixa a zero i es varen sortejar els número de soci que indicarien l’antiguitat entre els aquests primers 28 membres. L’assemblea va ser impugnada per l’antic president per defecte de forma segons la seva versió i demanant-ne la repetició. Desprès de negociacions entre la Federació i les parts afectades es va acordar repetir l’assemblea. Aquesta es va celebrar als locals del CONSELL SUPERIOR D’ESPORTS del c. Emili Grahit de Girona. Aquesta vegada sí que va haver-hi la presència del Sr. Heras que va venir acompanyat de diversos socis nous i amics. com que aquests no varen poder acreditar la seva antiguitat al club amb data anterior a la del 28 d’octubre de 1978, es varen produir unes tenses i crispades discussions en els passadissos del local fins que aquests van optar per abandonar l’assemblea. En aquesta es varen ratificar els mateixos acords presos amb anterioritat i que a més varen ser acceptats pels organismes corresponents. Amb caràcter provisional i fins a trobar una millor ubicació, la nova pista de vol es va situar a uns 500 metres de la pista del Sr. Heras, al paratge anomenat CAN BRUNET del pla de Martís. Aquesta instal·lació va ser oficialment inaugurada per les autoritats el 29 d’octubre 1979 coincidint amb les festes de Sant Martirià de Banyoles i amb l’assistència dels millors pilots del moment (Josep Rojo, Carles Soler, etc.).

Així és com va començar a funcionar el nostre club. Ja han passat un quants anys i és l’hora de fer-ne un balanç: dels 28 socis inicials ja hi ha hagut prop de 500 socis que hi han format part en algun moment dels quals uns 130 continuen actius en l’actualitat. En el seu moment també s’hi van incorporar els socis que inicialment s’havien quedat formant part de l’altre grup. Des del mateix club es va col·laborar en la iniciativa de la creació d’un altre nou club a Figueres que inicialment es va anomenar MODELVENT i que actualment ha canviat el seu nom a CLUB ESPORTIU D’AEROMODELISME SIURANA.

Actualment el club disposa de 28000 metres quadrats de terreny en propietat en els quals s’hi practica el vol d’avions i d’helicòpters. Hi ha una pista asfaltada de 140×12 metres pels avions, una zona de gespa per velers, un espai diferenciat pels helicòpters, zona de boxes, espai d’aparcament, una àmplia zona de pic-nic, zona d’acampada i una seu social.

Primera Junta després de la refundació del club:

  • President: Rogelio Lacaci Diaz
  • Sots-president: Josep Prat Roura
  • Tresorer: Carles Vila Gusinye 
  • Secretari: Joan Fuentes Isern
  • Vocals per Figueres: Josep Mª Gali Riera
  • Vocals per Girona: Josep Mº Mato
  • Vocals per Ptaja d’Aro: Xavier Esteba
  • Vocals per Torroella Mont.:Amat Artigas

Relació inicial de socis fundadors del club signants de la carta de convocatòria de la assemblea

1 José Prat Roura Banyoles

2 Julio Fernandez Garcia Girona

3 José Terrades Corominas Cardedeu

4 Narciso Maderm Duran Figueres

5 Martirian Badosa Soler Banyoles

6 Rogelio Lacaci Diaz Roses

7 José Montaner Mercader Torroella de Montgrí

8 Francisco de las Heras Laliena Sant Daniel

9 José Mª Gali Riera Figueres

10 Juan Clos Torres Figueres

11 Jordi Juanola Camps Banyoles

12 Pedor Badosa Terradellas Banyoles

13 Josep Mª Boladeras Roca Girona

14 Pedro Abuli Fabrega Mataró

15 Luis Borras Lloveras Platja d’Aro

16 Pedro Suñer Dalmau Figueres

17 Miguel Callis Massó Banyoles

18 Carlos Vila Gussiner Banyoles

19 Juan Puli Teixidor Banyoles

20 Juan Brunet Carreras Banyoles

21 Pedro Genoher Vilella Llagostera

22 Luis Morato Zorrilla Girona

23 Javier Esteva Sabater Platja d’Aro

24 Trini Torroglosa Maseda Girona

25 Juan Fuentes Isern Figueres

26 Jose Mª Mato Xifra Girona

27 Miguel Lopez Gutarra Girona

28 Andres Morato Riera Girona